Aquest dijous, com fem cada setmana, hem anat tots contents cap a la biblioteca per llegir una estona i escoltar el conte que ens explica la Mª Rosa.
Aquesta setmana però, passava una cosa especial, iniciat el préstec setmanal de llibres a casa, era el primer dia que el canviàvem…, aquest fet ha portat una mica d’enrenou, calia mirar i remenar, comentar i consultar, per finalment triar i registrar el canvi.
Encara ens falta pràctica, i tot plegat ha pres el seu temps.
Quan hem acabat i ens hem preparar per escoltar el conte, quedava tan poqueta estona…, que amb la Mª Rosa hem decidit que era millor deixar-ho per la setmana que ve.
Quines carones de decepció, amb el que els agrada!, però no passa res!, hem dit, la setmana que ve segur que tindrem temps de fer-ho tot!
.............
Avui he trobat aquest acudit, que crec lliga amb la situació viscuda el dijous, i he pensat
que podríem animar-nos, i compartir, des del bloc de classe, el que fem, el que pensem... sobre el fet d’explicar contes als infants: els nostres alumnes i fills/es.
Montse
Aquesta setmana però, passava una cosa especial, iniciat el préstec setmanal de llibres a casa, era el primer dia que el canviàvem…, aquest fet ha portat una mica d’enrenou, calia mirar i remenar, comentar i consultar, per finalment triar i registrar el canvi.
Encara ens falta pràctica, i tot plegat ha pres el seu temps.
Quan hem acabat i ens hem preparar per escoltar el conte, quedava tan poqueta estona…, que amb la Mª Rosa hem decidit que era millor deixar-ho per la setmana que ve.
Quines carones de decepció, amb el que els agrada!, però no passa res!, hem dit, la setmana que ve segur que tindrem temps de fer-ho tot!
.............
Avui he trobat aquest acudit, que crec lliga amb la situació viscuda el dijous, i he pensat
que podríem animar-nos, i compartir, des del bloc de classe, el que fem, el que pensem... sobre el fet d’explicar contes als infants: els nostres alumnes i fills/es.
Montse
Tret de la pàgina personal del cuentiste Pep Bruno
- Des que és ben petit, l'infant espera abans d'anar-se'n a dormir sentir que li dieu a cau d'orella les paraules màgiques “Hi havia una vegada...”
Fragments de COM EXPLICAR CONTES de Sara C. Bryant
7 comentaris:
Ja que ho he suggerit, començaré...
Avui he fet l’exercici de tornar a la meva infantessa i buscar en els meus records: Qui m’explicava contes, històries ...?
El primer record, dels cinc o sis anys, el de la meva besàvia, una persona afable, amb olor de perfum de violetes, sempre contenta de que només arribar a casa, li demanés que m’expliques las seves històries, em recordo asseguda al seu costat, atenta...
Recordo la mare, m’explicava contes quan estava malalta, especialment un hivern als sis anys que vaig haver de fer repòs uns mesos, un munt de contes, i entre tots aquells, el preferit, que jo demanava dia rere dia que me’l tornes a explicar...
Recordo la meva germana gran, un oncle que era mestre...
I recordo l’escola, una escola molt diferent a l’Arc Iris, però on també ens explicaven contes, històries...
El que m’agradava més de les narracions, eren les descripcions plenes de detalls, que en feien volar i imaginar-me: com eren els plats de sopa dels tres óssos, que portava la caputxeta al cistell, el preciós vestit de la ventafocs, l’horrible cara de la bruixa, la teulada de la caseta de xocolata,... o em feien sentir el silenci del bosc, la por del Hänsel i la Gretel , la tristesa del rei, la felicitat de la mare de les cabretes en veure-les sortir de la panxa del llop...
Un mon ple de somnis, una meravella!
Montse
Els meus records dels contes no són tan profunds com els teus, Montse. Però he de reconèixer que el curs passat quan jo estava a tercer, i també els dijous anàvem a la biblioteca a escoltar el conte de la Ma. Rosa ... jo també m'hi posava bé i m'encantava ecoltar-lo.
Els meus fills gaudeixen també molt amb el conte. La Júlia aprofita aquest nou llibre de biblioteca que ve el dijous i diu que aquest és per escoltar. El dia que li expliquem es prepara diferent, disposada a rebre i gaudir, i a més diu que es pot explicar dues vegades. De manera que abans de tornar-lo, repetim.
Certament el món dels contes és molt bonic.
Anna Font.
Per ser sincers, he de dir que per la nostra part, gairebé sempre tenim excuses: tenim feina, estem cansats, ja es prou tard i es hora d'anar a dormir....ens costa molt trobar moments adequats per llegir contes i deixar anar la imaginació. Nosaltres farem l'esforç i t'asseguro que seurem o estirarem al costat d'aquest nens que només començar a escoltar la primera paraula la cara se'ls il·lumina. I tal com em va dir el meu fill una nit de la setmana passada que miràvem una lluna plena molt maca des de el seu llit: "....és una nit molt especial...." farem que a partir d'ara totes les nits siguin així d'especials al costat d'un conte.
Gràcies Montse.
Judit (mare Gerard)
Jo també volia participar d’aquest espai de reflexió i pensant, en aquests moments només em ve a la memòria el plaer d’explicar un conte.
Recordo aquell silenci que es va creant a la classe, les mirades de sorpresa, els gestos de tristesa, de por o d’alegria a la cara depenent de com transcorre el conte. A vegades atures l’explicació en el moment més culminant i els preguntes: Que creus que passarà ara ? Com acabarà ? I els nens imaginen i diuen mil respostes diferents.
En aquells moments saps que els alumnes són teus, encara que també saps que la màgia acabarà en l’instant en que diràs:
“I vet aquí un gos,
i vet aquí un gat,
aquest conte s’ha acabat.”
I els meus estimats ex pingüins saben que jo afegiria:
“I a darrera de la porta…
hi ha una bossa de confits
on tots els llaminers…
s’hi van a llepar els dits.”
I tots ens lleparíem els dits com a final de la màgia i del conte.
Anna Colomer.
Retrocedir a la nostra infantessa tot recordant les històries i els contes que ens explicaven els nostres avis, tiets, germans, pares, mares... Aquells moments de compartir, d'escoltar,... moments "petits", però entranyables i inoblidables; tan importants en la nostra vida. M_'ha fet pensar en un vídeo molt interessant que us convido a veure, on se'ns mostra un altre món, un món vist amb ulls de poeta.
Al següent link.
http://www.youtube.com/watch?v=ILv5owZlmb4
Les seqüències del vídeo estan tretes de la pel·lícula El Tigre i la Nieve.
Maria Rosa.
Records d'infantesa..... Quants records tenim amagats en una capseta dins del cor que surten ben a poc a poc i quan t'hi pares a pensar broten com les floretes...
... Jo hi he pensat i la veritat es que al principi m'ha costat entrar-hi... mica en mica recordo en aquells anys en el que el meu pare encara vivia i jo de ben petita li demanava que m'expliqués contes bonics i històries que posteriorment em repetia en la meva imaginació. Tan debò aquesta capsetaa s'obri més fàcilment.
També recordo quan posava jo mateixa uns discos on hi havien gravats els contes de la Caputxeta i el del Patufet i me'ls posava i posava una i altra vegada sense parar.... Records!
L’hora del conte és aquella hora màgica en què sembla que el temps s’atura... De cop, obres un llibre i en comencen a sortir veus d’ogres, princeses, cavallers, barrejats amb els sons de la natura: una granota, un llop ... Després de les paraules màgiques “i vet aquí un gos...” unes altres de molt gratificants: “va... explica’n un altre...” diu un, “sí, sí, un altre, un altre... jo vull el de...”, diu el més petit.
Aquests moments no tenen preu! Com diu la Judit, arribem cansats de la feina, amb les nostres preocupacions d’adults, però explicar un conte resulta tan estimulant per als nostres fills com per a nosaltres mateixos.
Particularment recordo, com la Mireia, un tocadisc vell a casa, i el conte de la “Cenicienta” (llavors eren gairebé tots en castellà). Quan sonava una campaneta, havies de passar la pàgina. Que en feia de temps que no hi pensava en això! I que maco que ens hi hagueu fet tornar a pensar!
Petons a tots i a totes!
Marta, mare d’en Sergi.
Publica un comentari a l'entrada